Label
     

Pere Vicenç

Maó - 12/11/2013

En Pere Vicenç és un jove mallorquí que va arribar a Menorca el mes de setembre de l’any passat, destinat a l’Escola d’Art, com a professor d’Arts Plàstiques i Disseny. El primer dia que va arribar a l’illa ja va venir a la ...+...



Maó - 12/11/2013

En Pere Vicenç és un jove mallorquí que va arribar a Menorca el mes de setembre de l’any passat, destinat a l’Escola d’Art, com a professor d’Arts Plàstiques i Disseny. El primer dia que va arribar a l’illa ja va venir a la Biblioteca. Ens va contar, una mica enigmàtic i amb un gran somriure, que les biblioteques són una part molt important a la seva vida. Va ser un primer contacte ben especial.

Pere, com et definiries com a usuari de la Biblioteca de Maó?

Tot això és font d’una història d’amor.

Ah sí?

Síííí, (riu) Amor pels llibres. Canviar de biblioteca és com canviar de país. Això ho podem veure molt bé a les biblioteques personals. Per exemple, quan vas a ca un amic i veus la seva biblioteca això ens xerra molt d’aquest amic. La biblioteca de Maó és una de les biblioteques “Públiques” (remarca el qualificatiu “públic”) més especials de les que he viscut. (Li agrada sentir-se dir “viscut” perquè ell les viu de veritat). Aquí vas trobant joies a cada recó.

Quina és la darrera joia que has trobat?

Un petit guió cinematogràfic “El doctor y los demonios” de Dylan Thomas, o el còmic “Isaac el pirata” de Christophe Blain, un dibuixant jueu que s’embarca a l’aventura de la mar... Una d’aquestes sorpreses va ser un dia que vaig estar fullejant un llibre d’un tema que en principi no m’intessa gaire però va resultar fascinant, era un llibre titulat “Moralistas franceses”, un bon complement a aquesta lectura seria l’antologia poètica de Leopoldo María Panero. I una altra cosa que em va sorprendre molt va ser que es prestessin e-books.

Què és el que més t’agrada de llegir?

Llegint podem viure la vida d’altres persones i això ens permet aprendre molt. Estic pensant en el coneixement que ens queda quan llegim novel·les o biografies. També ens podem connectar amb els sentiments i idees d’altres quan llegim poesia, assajos, còmics... Una cosa molt curiosa és quan et trobes, dins d’un llibre, el tiquet oblidat amb la llista de llibres que algú s’ha enduït abans. Cada vegada és una sorpresa, això et dóna una quantitat d’informació fantàstica d’aquella persona: si està embarassada, si és vegetarià/ana, si està trist/a o melancòlic/a, si està content/a... no sé, moltes coses, si li fan mal les dents, si li agrada dibuixar, si es du bé amb els fills, si va restret/a, (riu), si li costa trobar l’Amor... te dóna la sensació que coneixes d’una manera íntima aquella persona, només amb una llista d’uns quants objectes.

M’agradaria que m’expliquessis d’altres biblioteques que has “viscut”.

Les biblioteques que més m’han frustrat són les que has de consultar les fitxes per a tenir accés als llibres i aquest està limitat, és com un jardí que només veus les flors des de la reixa i has de demanar a algú que te dugui la flor per olorar-la. La biblioteca de l’escola on treballo té els llibres en vitrines tancades amb clau. És una biblioteca vertaderament trista. Estaria molt bé potenciar visites als dipòsits de llibres, per retrobar-se amb aquells llibres de quan eres jovenet, tornar a tenir-los a les mans per sorprendre’ns del pas dels anys, els canvis d’interessos... És més... crec que aquestes visites s’haurien de fer de nit i amb una copa de cava... (riu) Les biblioteques nacionals te donen la sensació que tots els llibres han anat a parar allà.

M’agradaria dir que el factor humà de les biblioteques és fonamental. Aquí, a la de Maó, m’hi he sentit molt a gust. M'agradaria destacar la calidesa humana dels treballadors d’aquesta biblioteca. De fet, aquí m’he sentit com en una altra casa meva. Aquí he conegut gent, he descobert moltes coses..., aquí venc a llegir la premsa, quan me deixen... (riu recordant un senyor que amaga La Vanguardia, el seu diari preferit, a sota el diari que està llegint)... la premsa és una finestra a l’actualitat del món.

Vaig conèixer un bibliotecari, a Grenoble, que cada dos mesos, més o menys, canviava els llibres de lloc. Era el bibliotecari de l’Escola d’Art d’allà, i ens relacionàvem amb ell com amb els professors. La biblioteca era cada vegada una biblioteca nova: canviava el sentit, la relació entre els objectes generava idees noves, podies trobar-los ordenats per tamanys, per colors, per la influència dels artistes entre si, per la sexualitat dels autors...

Record la biblioteca d’un artista que quan va morir va fer una donació de 2000 llibres... El seu valor està en el conjunt, la relació que tenen uns llibres amb els altres, les anotacions a llapis als marges, les connexions...

Pere, de cada vegada es va fent més interessant l’entrevista...

Sí, aquí pot passar de tot, fins i tot es pot apagar el llum...

(Entrevista feta per Lina Sintes Carreras)


Enllaços Relacionats

 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
E-mail: biblioteques@menorca.es

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1