Label
     

Història de la Biblioteca Pública de Sant Lluís


 

El dia 1 de juliol de 1967 a les 8 del fosquet, es va inaugurar la Biblioteca Pública Municipal, en el carrer d'Allemand, 30, ubicació que ocupà fins al seu trasllat al carrer de Sant Jacint, l'any 1994.

La Biblioteca Pública Municipal de San Luis de Menorca, domiciliada en la calle d'Allemand, 30 es una institución dependiente del Servicio nacional de lectura y, como tal, su finalidad es procurar a los habitantes del municipio los libros, necesarios para mejorar su formación moral, cultural y profesional, así como su deleite .

Amb 2.333 habitants, Sant Lluís va inaugurar una biblioteca municipal que disposava de 1.665 volums, i amb un horari d'obertura al públic de 13 hores setmanals.
L'acte inaugural va ser, com era d'esperar, un esdeveniment destacat en la vida santlluïsera, al qual assistiren les autoritats de l'època, com ara el director general d'Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació Nacional, Eleuterio González Zapatero, la directora de la Casa de Cultura de Maó, Maria Lluïsa Serra Belabre, el batle de Sant Lluís, Pedro Pons Coll, i diferents autoritats civils, militars i eclesiàstiques de l'illa, així com tots els ciutadans que hi van voler assistir, fent-se ressò de la crida, impresa en octaveta i que es repartí pel poble, que és la següent:
El alcalde y el Ayuntamiento de San Luis se honran en invitar a toda la población a que asista al acto inaugural de la BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL que con asistencia del Ilmo. Señor D. Eleuterio González Zapatero, Director general de archivos y bibliotecas, tendrá lugar mañana dia 1 de julio, a las 20 horas. ¡ASISTE! La cultura distingue a los pueblos y a las personas.


 


INAUGURACIÓ DE QUATRE BIBLIOTEQUES

Ens consta que el director general d'Arxius i Biblioteques va tenir una agenda força atrafegada durant la seva estada de tres dies a Menorca. Per una banda, amb l'assistència als actes de commemoració del primer centenari de la Biblioteca Pública de Maó i, d'altra banda, amb les inauguracions de quatre biblioteques: dia 29 de juny, biblioteca des Castell (a les 6 del capvespre) i Ferrerries (a les 8 del fosquet); dia 1 de juliol, biblioteca des Mercadal (a les 6 del capvespre) i de Sant Lluís (a les 8 del fosquet). A més, va visitar la resta de biblioteques menorquines.

En aquella època, les inauguracions s'iniciaven amb la benedicció de les instal·lacions. Després es donava pas a un torn de paraules, seguint sempre el mateix protocol i, en finalitzar, es procedia a prendre un vino de honor. En aquest cas, el refrigeri va tenir lloc, com era d'esperar, en la popular sala de festes Sa Tanca, inaugurada l'any 1963.

Hem pogut saber pel seu propietari, Biel Pons Carreras, que la Llibreria Sant Lluís es va inaugurar el mateix dia. Un cop finalitzat l'acte d'inauguració de la biblioteca, el rector, Miquel Anglada, es va dirigir a la llibreria i la va beneir.
TOT COMENÇÀ DOS ANYS ENRERE

Efectivament, el 8 d'abril de 1965, el Ple de l'Ajuntament acordà sol·licitar la creació d'una biblioteca municipal i autoritzà el batle per a la signatura del conveni (anomenat concierto) entre l'Ajuntament i el Servei Nacional de Lectura (Ministeri d'Educació Nacional).

El procediment de creació d'una biblioteca municipal es troba descrit amb detall al document titulat Normas para la creación de nuevas bibliotecas públicas municipales. A l'hora de crear nous serveis bibliotecaris, la normativa atorgava preferència a aquells municipis que no en disposaven, i així com als que en comptaven més de 1.000 habitants. Recordem que Sant Lluís en tenia 2.333.

Era imprescindible que l'Ajuntament destinés un local cèntric i adequat per a biblioteca o el construís de nova planta. Les recomanacions pel que fa al local s'hi especifiquen amb tota mena de detalls, des de la forma de la sala de lectura (que havia de ser rectangular), les mides de les prestatgeries, fins als estàndards de superfície que será proporcional al número de habitantes de la localidad, de acuerdo con el siguiente baremo: en poblaciones de menos de 10.000 habitantes, 50 m². Val a dir que actualment disposam d'unes instal·lacions de 234 m² per a una població de 6.332 habitants. És evident que la concepció de l'espai ha canviat, afortunadament.

L'Ajuntament destinà un immoble de propietat, de 100,22 m², per a la construcció de la biblioteca, situat al carrer D'Allemand, 31, just darrera de les Cases Consistorials.

Inicialment, amb un pressupost de 462.547 pessetes, el projecte va ser elaborat per l'Oficina Tècnica (serveis tècnics) de l'Ajuntament el maig de 1965. Rebutjats, però, el projecte i el pressupost per part del Ministeri, se n'encarregà un de nou a l'arquitecte Jaime Villalonga Ferrer. Es redactà i s'envià al Ministeri amb un temps rècord i amb la mediació de Maria Lluïsa Serra, directora de la Casa de Cultura de Maó, persona que tingué un paper destacat en la dificultosa tramitació de l'expedient, especialment pel que fa a l'aprovació del projecte tècnic. Açò queda plasmat en la carta de maig de 1965 que dirigí al director general d'Arxius i Biblioteques, i amb la qual adjuntava el projecte tècnic. Deia així: me es grato participar a V.I. que su situación [de la biblioteca] es excelente y muy buenas sus condiciones, y que el anuncio de este proyecto ha causado una magnífica impresión entre todos los vecinos, unos 2.500 en total, a quienes la biblioteca prestará un estupendo servicio.

Després de gairebé un any de gestions, el 30 de maig de 1966, la mateixa Maria Lluïsa Serra dirigia un telegrama des de Madrid al batle de Sant Lluís amb el següent text: Creada biblioteca, enhorabuena. Saludos, Serra. Amb el protecte tècnic aprovat i el conveni signat entre el Servei Nacional de Lectura i l'Ajuntament per a la creació, gestió i regulació de la biblioteca, aquesta començava a ser una realitat. A partir de llavors restava construir el nou local, equipar-lo, nomenar un encarregat de la biblioteca i crear la Junta de la Biblioteca pública municipal.

En el BOE de 17 de setembre de 1966, es publicà la Resolució de la Direcció general d'Arxius i Biblioteques per la qual s'aprovaven les obres de construcció de l'edifici de la biblioteca. L'arquitecte, com hem apuntat, era Jaime Villalonga Ferrer, i el mestre d'obres, Avelino Pons Sintes. Les obres, amb un pressupost de 418.015 pessetes, van ser finançades íntegrament pel Ministeri d'Educació Nacional, i es van executar entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre de 1966. El dia 30 de gener de 1967, davant del batle Pedro Pons Coll, Maria Lluïsa Serra, Jaime Villalonga i Avelino Pons Sintes es va efectuar la recepció provisional de les obres de construcció de l'edifici.

 



UN PROCEDIMENT LLARG I DIFICULTÓS

Els ajuntaments amb intenció de crear una biblioteca municipal, havien d'instruir un expedient al Servei Nacional de Lectura.

L'expedient s'inicià amb l'acord del Ple municipal. Tot seguit, el batle va sol·licitar la creació de la biblioteca al director general d'Arxius i Biblioteques.

La gestió de la biblioteca, de titularitat municipal, era compartida amb el Servei Nacional de Lectura, el qual exercia la direcció tècnica. Perquè açò es fes efectiu, ambdós organismes, Servei Nacional de Lectura i Ajuntament de Sant Lluís, van signar un conveni anomenat concierto, on es concretaven els drets i les obligacions de les parts respecte de la biblioteca.
El Ple del 6 d'abril de 1966 aprovà el conveni i els reglaments de règim intern de la biblioteca i de préstec dels llibres. En el mateix Ple, l'Ajuntament acordà destinar-hi 15.000 pessetes per a l'any 1967.
El conveni, que es signà cinc dies més tard, l'11 d'abril, concretava la quantitat mínima anual que hi havia d'assignar l'Ajuntament, que eren 12.000 pessetes, i la que havia de destinar el Servei Nacional de Lectura a l'adquisició de fons i que, en cap cas, no podia ser inferior a 10.000 pessetes. La biblioteca obria les seves portes amb un lot inicial de 1.500 volums aportats pel Servei nacional de lectura, el qual hi havia de seguir fent una tramesa de llibres cada trimestre.

A continuació es van nomenar, per una banda, l'encarregada de la biblioteca, càrrec que exercí Maria Rosa Vidal Pons, i per una altra es concretà la composició de la Junta de Biblioteca.

L'encarregada de la biblioteca va elaborar un informe, sol·licitat pel ministeri, amb les característiques geogràfiques, socials, econòmiques i culturals de Sant Lluís. El seu contingut es referia a l'origen francès del poble, hi destacava la qüestió de la disgregació de la població i el baix nivell d'analfabetisme (1,5% de la població). Finalitzava incidint en la manca d'un servei de lectura pública en el poble; para remediar esta grave deficiencia, el Ayuntamiento de San Luis, consciente de sus responsabilidades y de sus deberes, alentado por la culta directora de la Casa de Cultura de Mahón Srta. Serra Belabre, ha iniciado esta operación biblioteca para que a largo plazo sea, para San Luis, la urbanización de la cultura .

Un cop construïdes i equipades les instal·lacions destinades a servei de biblioteca, l'Oficina Tècnica del Servei Nacional de Lectura va efectuar-ne una inspecció i elaborà un informe per a la Direcció General d'Arxius i Biblioteques.
Amb el vist i plau d'aquest organisme, la Biblioteca pública municipal de Sant Lluís va ser creada per una ordre ministerial de dia 14 de juny de 1967.


 



UN FINANÇAMENT COMPARTIT

Durant els primers anys, els recursos econòmics de la biblioteca estaven formats per:
-L'aportació de l'Ajuntament, que no podia ser inferior a 12.000 pessetes anuals. Aquests doblers eren lliurats i administrats per la Junta de Biblioteca i es destinaven, bàsicament, al sou del personal i a les despeses de subministrament elèctric, d'aigua, de neteja, de material divers i de manteniment de les instal·lacions, així com també a una part de les adquisicions de fons.
-El Servei Nacional de Lectura hi assignava una quantitat anual per a adquisició de llibres, subscripcions de revistes i enquadernacions (en un començament era de 10.000 pessetes). En obrir la biblioteca, aquest organisme va proporcionar un lot inicial de 1.500 volums.
-Altres ingressos: quotes de socis protectors, préstecs, celebració d'actes culturals, venda de publicacions, etc. Aquest punt va ser més teòric que pràctic.

Actualment, l'Ajuntament es fa càrrec econòmicament de les despeses de personal, manteniment de l'edifici, adquisició de fons bibliogràfic, activitats de promoció de la lectura i manteniment del programa informàtic. Mitjançant un conveni entre l'Ajuntament i el Consell Insular, aquest darrer hi aporta una subvenció econòmica per a adquisicions de fons i activitats.

Vet aquí una mostra de l'evolució dels recursos econòmics destinats a la biblioteca (no s'inclouen les despeses de personal):
-Any 1985: Ajuntament: 425.000 ptes. CIM: 117.262 ptes. Total: 542.262 ptes.
-Any 1993: Ajuntament: 500.000 ptes. CIM: 168.000 ptes. Total: 668.000 ptes.
-Any 2006: Ajuntament: 8.800 € (1.464.197 ptes.). CIM: 5.565 € (925.938 ptes.). Total: 14.365 € (2.390.134 pessetes).


LA JUNTA DE BIBLIOTECA

El gobierno de esta biblioteca se regulará por un régimen mixto de Junta y dirección técnica, subordinados, en todo, a lo dispuesto en el Decreto de 4 de julio de 1952 .

La Junta de Biblioteca es constituí el dia 28 de juny de 1967 i estava integrada per les següents persones:
President: el batle, Pedro Pons Coll
Secretària: l'encarregada, Maria Rosa Vidal Pons
Vocals: tresorer, Diego Riera Preto
Miguel Anglada Piris (rector de la parròquia)
Francisco Amador de La Llana
Adolfo García Ríos
Guillermo Pons Coll
Diego Orfila Mercadal

Com es veu, la Junta estava formada per 7 membres. El president era el batle o la persona en qui delegués (a partir de 1983 passà a ser-ho el regidor de cultura). Durant els primers anys, la secretària va ser l'encarregada, M. Rosa Vidal; més endavant passà a ser secretari i tresorer Adolfo García Ríos. La resta de membres, els vocals, eren representants de les diferents associacions i entitats del poble (associació de pares de l'escola, associació de veïns i Centre Cultural i Esportiu).
Els objectius de la Junta eren:
-Representar i administrar els interessos de la biblioteca.
-Orientar i fomentar el desenvolupament de la biblioteca, fent propostes a l’Ajuntament i al Servei Nacional de Lectura per a la millora del servei.
-Triar el personal bibliotecari, assignar-li el sou i pagar-l'hi cada mes.
-Administrar el pressupost que l'Ajuntament destinava a la biblioteca i donar-n'hi comptes anualment mitjançant la memòria econòmica que elaborava el secretari-tresorer.
-Decidir la major part de les adquisicions, i comunicar-ho a l'Oficina Técnica del Servei Nacional de Lectura.
-Organitzar activitats de promoció de la lectura i de la mateixa biblioteca.
-Aprovar les altes i baixes de socis.
-Aprovar el calendari i l’horari de cada any.
-Tenir la cura i el manteniment de les instal·lacions, com ara comprar estufes, prestatgeries, material d'oficina, pintar, fer reparacions, etc.

La Junta va funcionar durant trenta-un anys. La darrera acta és de l'any 1997 i, posteriorment, el 1998, es dissolgué.


LES BIBLIOTECÀRIES

Com hem apuntat més amunt, la direcció tècnica de la biblioteca corresponia a l'Oficina Técnica del Servei Nacional de Lectura que, per delegació, era exercida per l'encarregat de la biblioteca.

El nombramiento de encargado recaerá, preferentemente, sobre un diplomado en Biblioteconomía, un licenciado en Filosofía y Letras o un maestro. En defecto de éstos, podrá recaer sobre persona de la localidad que posea el título de Bachiller o reconocida solvencia cultural .

El Reglamento donava opció a la contractació d'altre personal auxiliar. D'aquesta forma, l'encarregat organitzava i gestionava la biblioteca, mentre que l'auxiliar de biblioteca, bàsicament, atenia els usuaris i efectuava el préstec.

D'entre les tasques pròpies de la biblioteca, el préstec mereix una atenció especial. Aquest servei s'implantà al començament i era regulat pel Reglamento para el préstamo de libros de la biblioteca pública municipal.
El préstec es restringia (al contrari que en l'actualitat) a les persones domiciliades en el terme municipal, que ofrezcan reconocida solvencia, bien personal o por aval, para responder de las obligaciones contraídas por el uso del servicio (citat de l'esmentat reglament de préstec).
El servei de préstec era gratuït. Tanmateix, s'havien de pagar 10 pessetes en concepte de despeses d'expedició del carnet de soci, document necessari per a endur-se llibres en préstec. Els lectors que ho desitjaven podien contribuir voluntàriament al sosteniment de la biblioteca abonant una quota mensual, com a "socis protectors".
El termini del préstec era de quinze dies; per a cada dia de retard s'havia de pagar una sanció d'1 pesseta. La negativa a pagar-ho suposava la retirada del carnet d'usuari. Avui en dia, les sancions econòmiques s'han substituït per la suspensió temporal del servei.

El sou del personal anava a càrrec del pressupost municipal de la biblioteca i era administrat per la Junta de Biblioteca.

El nomenament de la primera encarregada de la biblioteca pública es produí l'abril de 1967, recaient en Maria Rosa Vidal Pons, mestra de professió.
El mes de febrer de 1968, Francisca (Paquita) Pons Tudurí signà un contracte de treball com a auxiliar de biblioteca, en el qual es comprometia a realitzar les tasques pròpies d'atenció als usuaris, sota la direcció de l'encarregada. La auxiliar percibirá de los fondos propios de la Junta una gratificación anual, por todos los conceptos, de 13.000 pesetas .

Aquesta bibliotecària deixà la feina el maig de 1972. Seguidament, el mes de juny, Catalina (Niní) Pons Florit signà un contracte idèntic, excepte en el fet que percibirá de los fondos propios de la Junta una gratificación anual y por todos los conceptos de 18.000 pesetas .

Quan l'any 1976 Niní Pons deixà de treballar a la biblioteca, la seguí Aurèlia Pérez Gornés, qui començà el 1977 i acabà el 1984. M. Rosa Vidal seguí d'encarregada un o dos anys, fins que, el 1979, Adolfo García Ríos fou nomenat encarregat de la biblioteca i secretari de la Junta.

A partir de 1985 i fins al 1998, la bibliotecària encarregada va ser Antònia (Antonieta) Pons Ortega. D'aquesta etapa, en què n'Antonieta va ser protagonista, hem de destacar la introducció de nous suports, com els vídeos i els discs compactes, l'adquisició del primer ordinador i el diari Menorca en microforma. I també, des de la creació del Servei Coordinador de Biblioteques el 1985, la programació d'activitats de promoció de la biblioteca de forma continuada, i la circulació dels lots itinerants. El canvi d'edifici a l'actual emplaçament del carrer de Sant Jacint és produí en aquesta època. D'aquesta forma, l'octubre de 1994 s'inaugurava la nova biblioteca en un edifici de nova planta de 115 m², amb un fons d'uns 6.100 volums i amb 424 usuaris amb carnet.

A principis de 1999, Joana M. Garau (autora del present article) va ser contractada per treballar a la biblioteca i a l'Arxiu Municipal. El dia que va començar, Adolfo García Ríos, que durant molts anys va ser secretari i tresorer de la Junta, l'anà a veure i li explicà que la Junta de Biblioteca s'havia dissolt recentment i li va lliurar el llibre d'actes i la documentació de la Junta.

En aquell moment finalitzava una etapa i en començava una altra caracteritzada pels canvis socials i culturals que s'esdevindrien en aquells anys: la introducció de les noves tecnologies de forma imparable en el món de les biblioteques; el creixement espectacular de la població de Sant Lluís i, en conseqüència, l'augment del pressupost i del personal per donar resposta a una demanda cultural, formativa i d'oci pròpia de la societat actual.

CRONOLOGIA DEL PERSONAL BIBLIOTECARI:

1967 - 1977?: Maria Rosa Vidal Pons, encarregada.
1968 - 1972 (maig): Francisca Pons Tudurí.
1972 (juny) - 1976: Catalina Pons Florit.
1977 - 1984: Aurelia Pérez Gornés.
1979 - 1984: Adolfo García Ríos, encarregat.
1985 - 1998: Antònia Pons Ortega, encarregada.
1999 - : Joana M. Garau Sobrino, coordinadora d'arxiu i biblioteca.
2001 - 2003 (juliol): Neus Torrent Carretero.
2003 (agost) - 2004 (abril): M. José López Petisme.
2004 (maig) - : Ximena de la Vega Ibáñez.


DE MADRID A MENORCA (PASSANT PER PALMA): UN SERVEI DE BIBLIOTEQUES MÉS PROPER

Un cop transferides les competències del Servei Nacional de Lectura (dependent del Ministeri) al Consell General Interinsular (nom que rebia llavors el Govern de les Illes Balears), es reestructurà el Centre Coordinador de Biblioteques de Balears. Aquest organisme tenia per objecte la promoció, creació i dotació bibliotecària a les Illes Balears. Disposava d'una oficina d'àmbit territorial a cadascun dels consells insulars, la qual desenvolupava tasques tècniques i administratives, i era coordinada per l'oficina regional a Palma de Mallorca.

Amb les transferències, les biblioteques públiques municipals passaren a formar part de l'estructura del Centre Coordinador de Biblioteques de Balears. L’Ajuntament de Sant Lluís aprovà la integració de la biblioteca pública en aquesta organització l'any 1981.

Posteriorment, el 1982, es signà el conveni entre el Centre Coordinador de Biblioteques de Balears (representat pel conseller d'Educació i Cultura del Consell General Interinsular, Josep Francesc Conrado de Villalonga) i l’Ajuntament de Sant Lluís (representat pel batle, Francisco Pons Olives), el contingut del qual era similar al concierto signat amb el Servei Nacional de Lectura l’any 1966, però adaptat als nous temps.

El 1983 la Junta de Biblioteca expressava el seu descontentament amb el funcionament de la Coordinadora, fins al punt que es plantejava sortir-ne. No es va haver d'arribar a aquest extrem, ja que l'any 1984 desaparegué el Centre Coordinador de Biblioteques de Balears.

Arran d'aquest fet, el 1985 es creà la Xarxa de Biblioteques de Menorca amb el consens de tots els municipis de l'illa al voltant del Consell Insular, amb la intenció d'ajuntar esforços per a millorar el servei de lectura pública, tot centralitzant les tasques tècniques en el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular. La Xarxa quedà constituïda per les set biblioteques municipals i un centre de lectura .


L'ACTUALITAT

Com ja hem assenyalat més amunt, la biblioteca de Sant Lluís ha ocupat dos edificis: el primer al carrer D'Allemand, on hi va ser fins al 1994, any en què es traslladà a l'actual ubicació del carrer de Sant Jacint. Deu anys més tard, el 2004, a causa de l’augment d’usuaris i de la manca d’espai, s’amplià amb el pis superior, passant a ocupar 234 m² de superfície total.

La Biblioteca pública actualment gestiona un pressupost d'uns 15.000 € (fons, activitats, programes informàtics), hi fan feina dues persones (una d'elles amb dedicació parcial), està oberta al públic un total de 25 hores setmanals i conté 12.000 documents en diferents suports (llibres, revistes, discs compactes, CD-Roms, vídeos i DVD).

Regularment s'organitzen activitats de promoció de la lectura i de la mateixa biblioteca, com ara: contacontes, espectacles teatrals infantils, visites d'escolars, concerts pedagògics, conferències, guies de lectura i reunions del Club de Lectura de la biblioteca.

Fent-se ressò d'una societat cada vegada més immersa en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la biblioteca pública de Sant Lluís aposta clarament per apropar les TIC als ciutadans com una nova forma d'informació i de coneixement. En aquesta línia, des de fa set anys ofereix servei d'accés a Internet amb tres ordinadors a disposició dels usuaris, així com servei de connexió WI-FI sense cable. A més, des de l'any 2004, la biblioteca disposa d'una pàgina dins del web de l'Ajuntament , com un aspecte important de la seva difusió exterior.

Durant l'any 2006, la biblioteca va rebre 9.021 visites de lectors, va efectuar 8.599 préstecs i fa fer 322 socis nous. Actualment 1.200 persones tenen carnet d'usuari.

Voldríem finalitzar destacant l'enorme esforç econòmic i de mitjans que l'Ajuntament de Sant Lluís va haver d'invertir en la creació d'un servei bibliotecari estable, en uns anys en què l'administració local tenia poques competències i on els recursos econòmics i els mitjans humans eren escassos. Aquest reconeixement el fem extensiu als consistoris posteriors, per mantenir un servei adaptat i coherent a les necessitats de cada època.

Així mateix, voldria recordar les persones que hi han fet feina, com les bibliotecàries, els membres de la Junta de Biblioteca, Maria Lluïsa Serra, mediadora en tot el procés de creació i que morí a finals del mateix any 1967, i també les institucions i persones que s'hi han vinculat durant aquests anys, destacant el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular, i, és clar, els lectors i usuaris de la biblioteca, els quals són la nostra raó de ser.

Joana M. Garau Sobrino
Coordinadora d'arxiu i biblioteca de l'Ajuntament de Sant Lluís

 



 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1