Label
     

Un crac editorial a l'aula de matemàtiques

Ciutadella 08.07.2014

Miquel Capó Dolz, nascut a Ciutadella fa 35 anys, és un fenòmen editorial poc conegut a la nostra illa.

El seu primer llibre el va publicar l'any 2005 i des d'aleshores ha tret al mercat vint-i-tres títols. Tots ells publicats per editorials espanyoles de prestigi dins el camp de la divulgació científica. Més de 40.000 exemplars venuts, importants vendes a Sud-amèrica, drets venuts per a una propera edició a Indonèsia i presència a La Fira del Llibre de Frankfurt, on diferents editorials internacionals han mostrat interès per la seva obra.

El Rompecabezas, Nivola, CCS, Edaf, Ediciones B, Montena i Ceac són les empreses que, fins ara, l'han editat. La darrera ha estat l'editorial catalana Cossetània, i amb ella ha publicat recentment el llibre "100 qüestions de matemàtiques", el primer escrit originalment en llengua catalana.



Malgrat aquests xifres espectaculars, en Miquel és una persona modesta a qui no li agrada la publicitat i que conserva intacta la seva vocació docent. Per què això d'escriure?

Escriure llibres és una activitat que va sorgir per casualitat i a la que m'he continuat dedicant en el meu temps lliure perquè té sortida en el mercat; les editorials m'ho demanen i m'agrada fer-ho.

Quina va ser aquesta casualitat que et va fer publicar el teu primer llibre?

Va sorgir durant un Taller de matemàtiques al col·legi de la Consolació l'any 2005. Tenia uns apunts que vaig interpretar que podien ser útils per a molta altra gent. Els vaig enviar a diferents editorials, i El Rompecabezas, una editorial madrilenya especialitzada en llibres de divulgació científica i històrica per a fillets, em va publicar una sèrie de cinc llibres amb el títol general "El país de las mates. 100 problemas de ingenio". Amb aquells cinc llibres pensava que acabava la meva aventura editorial, però el tema ha continuat interessant i, afortunadament, tot el que he escrit fins ara ha tingut sortida en el mercat.

En Miquel exerceix de professor de matemàtiques d'ESO i 1r de batxillerat a l'iES M. Àngels Cardona de Ciutadella. Ho deixaries per dedicar-te al món editorial?

Per suposat que no. No podria viure de vendre llibres i m'agrada molt l'ensenyament. Algun dia això acabarà i em quedaré ben tranquil amb la meva plaça de professor d'institut.

És feixuga aquesta feina?

Jo m'ho pas bé, evidentment, si no, no ho faria. Cal dir que estic molt damunt de tot el que em publiquen. La temàtica dels problemes d'enginy matemàtic requereix una feina de correcció exhaustiva que arriba a ser avorrida, però és necessària per evitar errors en la publicació final. Per sort, avui dia,a través d'Internet i del PDF, pots revisar fins al darrer detall, i això em permet dir que estic satisfet de l'edició de tots els meus llibres.

Quin projecte tens entre mans?

Ara estic treballant en la segona part de "365 enigmas y juegos de lógica". Aquest llibre, publicat per Montena, ve acompanyat d'unes encertades il·lustracions i ja se n'han venut més de 10.000 exemplars. Sé que a la Fira del Llibre de Frankfurt hi ha hagut editorials de tot el món interessades a comprar-ne els drets. Qui ja ho ha fet és una editorial d'Indonèsia. No sé en qui idioma sortirà, però estic molt il·lusionat per veure'n el resultat.

Saps on es venen més els teus llibres?

Les editorials et donen les xifres globals de vendes, però sense més detalls. Sé que del llibre “Magia y matemáticas”, Ediciones B ha venut més llibres per tot Sud-àmerica, que no pas per Espanya. Això em motiva molt, perquè el que realment em satisfà és ser útil en la divulgació del món de les matemàtiques.

Vas heretar dels teus pares aquesta passió per les matemàtiques?

No, en absolut. Des de petit em va interessar aquest món i se'm donava bé. Guardo molt bon record de tots els meus professors de Ciutadella i Barcelona i, de fet, el meu darrer llibre el dedic amb noms i llinatges a tots i cadascun d'ells.

I el pas a la universitat?

Jo vaig acabar batxillerat amb matrícula d'honor i vaig poder accedir a la Politècnica de Catalunya, que té un nivell molt alt. Ser allà em va servir per baixar-me els fums. Jo tenia matrícula d'honor, però al meu costat tenia companys que es permetien amb tota la naturalitat del món corregir en plena classe a tot un catedràtic o respondre una pregunta brillantment en una sola línia, mentre que jo havia necessitat tres pàgines per fer-ho.

Que fa un llicenciat de matemàtiques quan acaba la carrera?

Dels meus companys, pocs ens dedicam a l'ensenyament. N'hi ha que treballen a la banca, a Aigües de Barcelona o a l'Agència Espacial Europea, sempre dedicats a temes de programació informàtica, algoritmes, etc. Sortim de la universitat molt preparats per a aquesta mena de feines.

Estàs satisfet de dedicar-te a la docència?

Sí, molt. És evident que no tots els alumnes tenen el mateix interès per les matemàtiques, però és molt gratificant veure com els pots ajudar. A les classes obligatòries has de seguir el pla d'estudis, però en els tallers optatius pots fer-los pensar més a fons i és aquí on faig servir el contingut dels meus llibres. El problema actual és que aquests tallers tenen unes ràtios superiors als vint alumnes que, al meu entendre, és el màxim acceptable per a fer una bona feina.

Malgrat ser un dels autors menorquins amb més llibres publicats, ets poc conegut. Per què?

Ja t'he dit que escriure i publicar llibres no és l'objectiu de la meva vida. No en faig promoció, ni publicitat. M'han ofert donar conferències, entrevistes a la ràdio i la televisió, però sempre ho he rebutjat. Agraesc l'interès però aquest no és el meu món. Em defens bé dins una classe, però no tant davant una audiència desconeguda. El diari "Menorca" m'ha entrevistat en tres o quatre ocasions, però poca cosa més.

A mi m'ha sorprès el teu cas perquè, tot i dedicar-me al món dels llibres, no et coneixia. Autors com Pau Faner i Ponç Pons tenen també un munt de llibres publicats i són coneguts... però Miquel Capó no, excepte, suposo, en el món de les matemàtiques. Per aquest motiu he volgut conversar amb tu i donar-te a conèixer a través del web de la Xarxa de Biblioteques sense que, cal dir-ho, hagis posat cap mena d'objecció, al contrari, tot han estat facilitats.

El fet que jo no entri dins del món de la promoció dels meus llibres o que no em vegi en cor de donar conferències, no vol dir que no agraeixi l'interès per la meva obra. No és el meu objectiu, això ja ha quedat clar, però potser alguns llibreters de Menorca venguin algun exemplar més dels meus llibres després d'aquesta entrevista. Record que, després de sortir al diari "Menorca", la Llibreria Catalana de Maó va vendre més. Esper que torni a passar. Sé que els meus llibres estan una mica per tot. A Ciutadella em consta que la llibreria Pau i Vadllibres en tenen algun, tot i que mai se m'ha acudit entrar a preguntar si en venen o no.

Com saps quina franja d'edat podrà respondre els enigmes i problemes que planteges en els teus llibres?

Si ets professor, com és el meu cas, això ho saps perfectament. No hi ha dubte possible. Per a les editorials això és molt important perquè a cada moment saben quina mena de llibre volen en funció de la demanda del mercat. Per a ells això és un negoci. M'agrada que sigui així, perquè l'editorial fa de filtre. Consider que si una editorial es vol gastar els diners en publicar-me un llibre alguna cosa deu tenir i això no ho podria saber en cas d’editar-me'l jo mateix.

Mantens alguna mena de contacte amb els teus lectors?

El "feedback" entre autor i lector m'interessa. Hi ha plataformes de distribució a través d'Internet, com Amazon, que demanen al comprador la seva opinió sobre el producte adquirit, i a través d'aquí he pogut llegir comentaris positius. També recordo amb afecte el cas d'una escola d'Almeria que va fer llegir un dels meus llibres, i els alumnes en van penjar els comentaris a Internet. Jo els vaig llegir per casualitat i els vaig escriure per agrair-los l'interès. Els fillets de l'escola d'Almeria van al·lucinar, però a mi no em va costar gens fer-ho.

I amb altres col·legues teus, hi ha contactes?

Jo, no gaire. Visc força aïllat d'aquest món. Sé que hi ha una associació però no en som membre. Hi ha dos autèntiques primeres figures del món de les matemàtiques a les que seguesc i recoman, tot i que els seus llibres no sempre estan a l'abast intel·lectual de la majoria. Em refereixo al catedràtic català Claudi Alsina i al professor anglès Ian Stewart.

Miquel, ja ha passat una hora de conversa. Ha estat un plaer disposar d'aquest temps perquè ets realment una persona molt enfeinada. Els teus vint-i-tres llibres ja estan penjats al web de la Xarxa, cosa que, lamentablement, no passava. Confio que, a partir d'ara, tinguem notícia puntual de la teva futura producció editorial. Et desitgem molta sort.

Text i foto: Jordi Vila


LLIBRES DE MIQUEL CAPÓ

  

  

  


  

  

 
  

  

  

  


Enllaços Relacionats
Més informació
Diari Menorca 15.04.2014

 
 
Servei Coordinador de Biblioteques - Plaça de la Biosfera, 5 - 07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1 - 07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
E-mail: biblioteques@menorca.es

Consell Insular de Menorca

Servei Coordinador de Biblioteques
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó - Telèfon 971356050
Hospital de Santa Magdalena, 1
07760 Ciutadella de Menorca - Telèfon 971386029
biblioteques@menorca.es


 
Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1